Quina literatura catalana es llegeix al món?

Us interessa saber quins exemplars de la literatura catalana es llegeixen al món?? En l’article d’avui ho podeu descobrir.
Cal dir que les dos noveles més traduides són “La pell freda” i “La plaça del diamant”.

Durant l’última dècada les traduccions de literatura catalana a altres llengües han viscut un creixement notable. Si el 2003 se’n van publicar 55, el 2012 ja eren 102, tot i que el rècord es va assolir el 2007, coincidint amb la participació a la Fira de Frankfurt: aquell any van ser 145. De les 1.030 traduccions publicades entre el 2002 i el 2012, 833 han rebut subvenció de l’Institut Ramon Llull, que hi ha invertit dos milions i mig d’euros.

L’any 2002 Albert Sánchez Piñol va aconseguir un èxit sense precedents amb La pell freda. L’edició en català de la novel·la ha venut més de 150.000 exemplars i, en una dècada, ha estat traduïda a 37 llengües. A més de trobar-se en pràcticament totes les llengües europees, també es pot llegir en hindi i en japonès. La seva última novel·la, Victus, escrita en castellà, ja té una desena de versions: sortirà en anglès al setembre a Harper Collins.

MERCÈ RODOREDA

Un clàssic que continua trencant fronteres

Amb unes quantes autores com Mercè Rodoreda, la literatura catalana tindria una projecció internacional remarcable. La plaça del Diamant ha estat traduïda a 34 llengües -entre les quals hi ha l’àrab, el xinès, l’hindi i el vietnamita-; Mirall trencat, a una quinzena; El carrer de les Camèlies, a sis, i La mort i la primavera, a cinc. Recentment ha estat traduïda a l’hebreu (2007), al sard (2008), al búlgar (2012) i al macedonià (2014). Peter Bush la va tornar a traduir a l’anglès el 2013.

JOSEP PLA

‘El quadern gris’, a la prestigiosa col·lecció NYRB

La publicació d’ El quadern gris a la col·lecció New York Review of Books (2014) és una gran notícia. Fins i tot se’n feia ressò aquest divendres el diari The New York Times, en una elogiosa crítica que destaca l’estil “realista”, “irònic”, “autocrític” i “de vegades càustic” de Pla. També hi ha versions en alemany, neerlandès, castellà, francès, portuguès i serbi de l’indispensable dietari de l’escriptor empordanès. L’any vinent l’editorial nord-americana Archipelago publicarà els contes de La vida amarga.

JAUME CABRÉ

De ‘Les veus del Pamano’ a ‘Jo confesso’

El mig milió d’exemplars venuts en alemany de Les veus del Pamano van estimular les traduccions de la novel·la de Jaume Cabré, un long-seller que en català ha venut més de 100.000 exemplars. Cabré, que havia publicat aquella novel·la l’any 2003, va trigar vuit anys a publicar Jo confesso, un nou fenomen internacional que ha tingut una gran acollida en castellà, alemany, polonès i francès -ha estat nominada al premi Médicis i al Femina- i serà publicat en anglès aquesta tardor per Arcadia Books, que també va comprar a la Fira del Llibre de Londres els drets de Les veus del Pamano.

JOANOT MARTORELL

El ‘Tirant’, gran novel·la del segle XV

Miguel de Cervantes no ha estat l’únic que ha salvat el Tirant lo Blanc, una de les grans novel·les cavalleresques del segle XV. Al llarg de les últimes dècades, l’obra de Joanot Martorell ha estat traduïda a l’alemany, al francès, a l’anglès, al suec, al finès, al romanès, al rus, al japonès i, curiosament, al tagàlog, la primera llengua de les Filipines.

BLAI BONET

‘El mar’, una novel·la de prestigi

Blai Bonet potser no és un dels autors més coneguts pel gran públic. Poeta, dietarista i narrador, va publicar El mar l’any 1958. La novel·la, estremidora i d’una gran bellesa, durant els últims quinze anys ha cridat l’atenció dels editors hongaresos, russos, polonesos, romanesos i serbis. Així mateix, ha estat traduïda més recentment a l’italià i al francès. Està previst que l’any 2015 l’editorial nord-americana Dalkey Archive en publiqui la versió anglesa.

Amb aquesta última, la novel·la de Bonet ja acumularà nou traduccions, una xifra que supera les sis edicions estrangeres de Cavalls cap a la fosca, de Baltasar Porcel, i que empata amb Dins el darrer blau, de Carme Riera.

QUIM MONZÓ

El trompetista que no podia deixar de trempar

Articulista i narrador, Quim Monzó és reconegut internacionalment per llibres de contes com El perquè de tot plegat -amb deu traduccions-, Guadalajara -que en té nou- i El millor dels mons -amb set-. L’illa de Maians i Mil cretins en tenen sis. Amb tot, el llibre de Monzó més versionat ha estat la novel·la La magnitud de la tragèdia, en què explicava el divertit i angoixant cas d’un trompetista que no podia deixar de trempar mai i les conseqüències funestes que aquesta particularitat li acabava comportant. Publicada en català ara fa vint-i-cinc anys, el 1989, ha estat traduïda a catorze llengües. Les quatre últimes han estat l’anglesa (2007), la grega (2011), la macedoniana (2012) i la búlgara (2012). Benzina acaba d’aparèixer en un dels idiomes que es parlen a l’Índia, el malaiàlam.

Font: https://www.ara.cat/