Quins han sigut els llibres de ficció catalans més venuts d’aquest any?

El Gremi de Llibreters ha fet pública la llista definitiva dels llibres catalans més venuts durant el dia de Sant Jordi 2018. Es tracta d’una llista elaborada a partir de les dades recollides per Libridata, que reuneix informació de més de 150 punts de venda de llibreries agremiades independents i cadenes de llibreries de tot Catalunya.

FICCIÓ CATALÀ

‘La força d’un destí‘, de Martí Gironell

Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni. A Nova York canviarà d’identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. A punt de ser cridat a files per anar a la guerra de Corea, torna a fugir a Hollywood, on un seguit de cops de sort el porten a viure a un pam de la glòria, a tocar de les estrelles de cinema que admira i de qui es convertirà en amic i confident. Amb James Dean projecten un restaurant plegats i malgrat la seva mort obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent del Hollywood dels anys cinquanta i seixanta, amb estrelles habituals com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy. Preocupat per oferir no només un espai de confidencialitat sinó també un servei acurat a les celebrities del Hollywood daurat, Leon torna a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi.
Jean Leon demostrarà, amb una vida de pel·lícula, que amb sacrifici i esforç els somnis són a l’abast de tothom, perquè viurà en una època en què tot és possible.

‘Jo soc aquell que va matar Franco‘, de Joan-Lluís Lluís

El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família, descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l’abandonarà mai. I així, uns anys més tard, baixa a Barcelona a fer de corrector lingüístic, poc abans que esclati la guerra. Una guerra que no s’acaba el 1939, perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliats i travessa els Pirineus. I la primera acció bèl·lica de l’exèrcit franquista a França és de bombardejar el camp d’Argelers, on ha anat a parar l’Agustí. Què farà aleshores el jove enamorat dels diccionaris?

‘La dona a la finestra‘, d’A.J.Finn

L’Anna Fox viu sola, reclusa a la seva casa de Nova York, sense atrevir-se a sortir-ne. Passa els dies fent xats amb desconeguts, bevent vi (potser més del que caldria), mirant pel·lícules antigues, recordant temps més feliços… i espiant els veïns.
Llavors arriben al barri els Russell: una parella i el seu fill adolescent. Semblen la família perfecta. Fins que una nit, l’Anna veu des de la finestra alguna cosa que no hauria d’haver vist. El seu món es trenca en mil bocins i els seus propis secrets surten a la llum.
Què ha vist? I què s’ha imaginat? Qui és en perill? I qui ho està manipulant tot? En aquest thriller absolutament fascinant, res ni ningú és el que sembla.
Tortuosa, estremidora, original i emocionant, La dona a la finestra és una sofisticada novel·la de suspens que ja va fer-se un lloc abans de publicar-se. Els seus drets de traducció es van vendre a 38 idiomes i la cadena Fox va començar a treballar en la seva adaptació a la gran pantalla.
Va debutar al número 1 dels llibres més venuts de The New York Times només una setmana després de sortir a la venda -cosa que no passava amb una primera novel·la d’un autor desconegut des de feia dotze anys- i va romandre-hi diverses setmanes. Ha rebut nombrosos elogis de la crítica, d’altres escriptors i dels lectors d#Estats Units; una acollida entusiasta i ben merescuda, que es repeteix a mesura que la novel·la es publica en altres països.

‘Quan érem els peripatètics‘, d’Héctor Lozano

El Bruno Bergeron va tenir una adolescència difícil, i encara es va complicar més quan va veure entrar el seu pare a classe, amb la cartera de professor i cridant: “Em dic Merlí i vull que la filosofia us faci trempar!”.

Al cap dels anys recorda els cursos de batxillerat de què va gaudir amb els seus companys de classe, “els peripatètics”,perquè la seva germana Mina senti a prop la figura del pare que mai va conèixer.

A la novel·la de Merlí hi descobrireu aspectes nous de la vida del Pol, la Tània,el Joan, el Marc, la Berta, el Gerard… i del mateix Bruno, quere viurà les seves experiències durant la seva estada a Roma.

Els primers amors, les festes desenfrenades, el sexe, els estudis, la por al futur, les relacions familiars, les amistats… són els temes centrals de les aventures inoblidables de Quan érem els peripatètics, narrades pel Bruno Bergeron.

‘Les vuit muntanyes‘, de Paolo Cognetti

Una novel·la única sobre l’amistat, la llibertat, la relació entre pares i fills i el poder de la naturalesa. Una oda a tots els amants de la muntanya, element vertebrador d’aquesta conmovedora història. Pietro i en Bruno forgen una profunda amistat, però, amb els anys, els camins dels dos amics se separen… Qui dels dos haurà après més de la vida? El que ha recorregut les muntanyes de tot el món o el que només ha pujat al cim més alt? Una novel·la d’aparent senzillesa narrativa, que planteja una profunda reflexió sobre l’amistat, la solitud, les aspiracions, les expectatives vitals i les relacions paternofilials. Un viatge vital que ens parla de la necessitat d’escapar-se a la naturalesa, en constant recerca d’un camí que dugui a la pròpia identitat. Les Vuit Muntanyes és el fenomen literari de l’any a tot Europa, amb més de 300.000 exemplars venuts a Itàlia, 50.000 a França i Alemanya i 45.000 a Holanda. N’està prevista la traducció a 37 països. Aclamat per tota la crítica, Cognetti ha estat comparat amb grans autors nord-americans com Raymond Carver o Ernest Hemingway.

Font: https://www.ara.cat/